Complot París V

-5-

Al matí em va despertar una carícia de l’Adrienne que em va fer obrir els ulls de cop.

Al veure’ns ens vam donar un petó als llavis impulsivament. No m’havia adonat mai de la seva bellesa. Portàvem anys treballant junts, però no ho havia vist abans. Ens vam estar donant petons durant una bona estona, potser perquè érem dos persones cansades de ser perseguides i que no tenien ningú més en qui confiar, ja que allò per mi era nou.

No havia pensat mai en l’Adrienne com a parella, però ara mateix la idea m’agradava.

Vaig decidir dormir una mica més ja que estava molt cansat de tots aquest dies tan atabalats. L’Adrienne va sortir de l’habitació per anar a la cuina a fer l’esmorzar. Havia de vigilar el que feia, ja que la casa estava vigilada constantment.

L’Adrienne més previsora que jo, abans d’instal·lar-se a casa els meus avis havia comprat força menjar, i quan em va venir a despertar, em portava un cafè i unes pastes damunt d’una plata que tenien una pinta excel·lent.

Un cop ens havíem instal·lat a esmorzar damunt del llit, ens vam començar a revelar la informació que havíem descobert cadascú.

Ella va quedar parada quan li vaig explicar les meves aventures pel bosc i les notes que havia trobat. Però jo encara em vaig quedar més sorprès quan ella em va dir que havia tingut que fugir amb una moto de trial pel mig de la muntanya i havia eliminat 5 o 6 homes de negre amb la seva petita Magnum Blank Firing 9mm. Ella no havia pogut descobrir cap cosa important, ja que va tenir més feina intentant fugir que jo.

Ens vam posar d’acord amb el pla a seguir i vam decidir esperar fins la nit per anar investigar el magatzem 50 del polígon industrial ZI sud.

El matí i la tarda van transcórrer a poc a poc, vam estar rient, vam planejar una mica com ho faríem per entrar al magatzem, vam fer l’amor amb la mateixa il·lusió que dos adolescents el seu primer cop. Fins que va arribar l’hora de marxar.

Vam sortir per la part del darrera com jo havia entrat, i aquest cop sent 2 ens va resultar molt més fàcil trepar pel mur.

Un cop vam haver sortit ens vam dirigir cap al sud de la ciutat caminant, ja que el cotxe que jo havia fet servir l’havia deixat abandonat per que no em descobrissin, i la moto de l’Adrienne s’havia fet malbé poc abans d’arribar al poble.

El missatge no ho deia, però el polígon estava a Rouen, i jo ho sabia perquè de petit els meus avis m’hi havien portat a passejar alguna vegada.

De camí cap a allà vam tenir temps de parlar de les nostres coses i aclarar-nos una mica desprès del que havia passat.

Poca estona desprès arribàvem al magatzem 50 del polígon industrial ZI sud, i desprès de fer un cop d’ull ràpid, ja vam veure que trobaríem vigilància.

La nit ens acompanyava, ja que la lluna estava tapada i ens amagava en la foscor.

Per la cantonada on ens apropàvem a l’entrada venia un home vestit amb una caçadora negra i amb un micròfon que li sortia per l’orella, és a dir, que només que ens veies estaríem fotuts.

Casualment es va dirigir cap a nosaltres i quedava poc per que fes la cantonada quan l’Adrienne se’m va avançar i amb una patada que no hauria fet ni el més expert en arts marcials el va deixar estès a terra, i abans de que pogués tancar la boca ja l’havia arrossegat fins al final de la cantonada i l’havia lligat i emmordassat.

Mentre l’Adrienne es ficava el micròfon de l’home, vaig notar com si algú s’apropés, i just em vaig girar a temps, aquest cop si, per esquivar un cop de pistola que em venia directament al cap. I fent gala de tot el que havia après a l’exèrcit el vaig fer saltar pels aires mentre el desarmava. Aquest per sort, no duia cap micròfon, o sinó ja seríem morts.

A l’Adrienne se li va acudir que amb el micròfon podíem saber els moviments dels vigilants i en un cas excepcional donar un avís fals per que sortissin i poguéssim entrar, però aquella, no era la idea principal, ja que un cop veiessin que l’avís era fals i nosaltres fóssim a dins, tindríem problemes dels greus.

Ens vam apropar a la porta principal, on hi havia 2 homes armats amb dues carrabines AR 15-A2. Al veure la vigilància que hi havia se’m va acudir un pla, que l’Adrienne va acceptar sense massa ganes, però tot era pel be del pla.

Es va treure una mica de roba, i es va arremangar la poca que li quedava. Mentre ella es dirigia per l’altra banda del carrer cap a davant dels homes, jo m’amagava a les portes que podia intentant avançar tot el que podia.

L’Adrienne va aconseguir captar la seva atenció amb moviments insinuants i quan els 2 estaven prou prop seu, jo ja m’havia col·locat darrera seu i entre els dos vam desarmar-los a l’estil “Jackie Chan”.

Desprès d’apoderar-nos de les seves armes i unes claus d’accés de l’interior del local, vam decidir entrar al magatzem.

Les armes ens havien de servir per intimidar, perquè al moment en que disparéssim un sol tret sens tirarien a sobre com les mosques a la mel.

La primera sala que vam trobar semblava un despatxet, amb un ordenador apagat, unes quantes capses, una cadira i un penjador amb un abric de pell.

L’Adrienne va anar directament a obrir l’ordenador, mentre que jo em vaig dedicar a buscar a les capses, on vaig trobar unes pistoles amb silenciadors i unes granades.

Finalment vaig buscar a l’abric de pell on vaig trobar un paper en una butxaca on hi havia escrit “renne5”.

Just quan li anava a dir a l’Adrienne, em va fer callar, havia sentit pel micròfon que venia algú. Es va situar a la dreta de la porta de la següent sala i em va fer una senyal per que l’imités.

Es va obrir la porta, a poc a poc. Eren dos homes parlant en francès, i a l’últim moment van decidir que anirien a comprovar alguna cosa i van tancar la porta.

Un cop tranquil·litzats li vaig ensenyar a l’Adrienne el paper, i tot seguit es va dirigir a l’ordenador.