Complot París III

-3-

Vaig obrir els ulls...em feia tan mal el cap que em costava distingir cap on estava mirant. Vaig decidir tornar a tancar els ulls.

Passats cinc o deu minuts vaig tornar a fer l’esforç. Aquest cop si que vaig poder distingir clarament el que hi havia. Ja era de dia, i la claror entrava per una gran finestra al meu costat. A la cabana hi havia una petita llar de foc, una taula de fusta, un escriptori i el llit on jo estava estirat.

Em vaig posar de peu. Redimonis quin mal que em feia el cap. Al posar-me a caminar encara anava una mica tort de marejat com estava.

Vaig dirigir-me a l’escriptori. Al apropar-m’hi vaig veure, al costat de la porta, un abric marró que semblava d’una pell bastant gruixuda encara que no sabia ven bé de que era.

Això m’indicava que l’agressor no devia ser molt lluny, per que, en ple hivern i sense abric, no em quadrava gaire.

Vaig tornar a dirigir la meva atenció cap a l’escriptori. I havia unes notes molt estranyes, en un idioma que no acabava d’entendre.

L operació Complot París és durà a terme per cap dany, durant el discurs del president.

Si interecepten aquest missatge estarem en greu perill. Notifiqueu-ne la recepció tan bon punt el rebeu.

A.C.

(Vale, aixó d'aqui venia a ser grec escrit amb el word, però passat al blog, veig que m'ho tradueix xD ho sento)

- Genial, un altra mena de codi. Vaig pensar.

Just en aquell moment la porta és va obrir, i jo, intuïtivament vaig ficar-me la mà a l’abric per treure la meva Colt Python, però per desgràcia, l’home que m’havia atacat, havia tingut la suficient intel·ligència com per prendre-me-la.

- Hola noi, ja t’has llevat? Em va dir.

- Si, encara que no he dormit gaire a gust, crec que notava massa pressió al cap, no se per que serà. Vaig dir.

Em va explicar que ell era el guardabosc de la zona. És deia Ollivier Picart. Em va explicar que em trobava a les afores d”Auzebosc”. Això volia dir que havia anat en el sentit de Rouen durant una bona estona.

No semblava una mala persona, així que li vaig preguntar per que m’havia atacat.

La resposta que em va donar realment era obvia “- Tu mateix, he estat sentint trets tota la nit i de cop entren a casa meva”.

Realment, jo hagués fet el mateix.

Em va tornar la meva Colt Python, a condició que li expliques per que redimonis em perseguien, i com havia arribat allí.

Li vaig explicar tot, i quan li vaig dir que em perseguien 2 homes de negre pel bosc, em va dir que havien intentat entrar un pel més tard i que els tenia lligats a la part de darrera, ja que feien més mala pinta que jo. Apart, jo estava ferit, i deixar un ferit dormint al ras en ple hivern és inhumà.

La ferida la tenia bastant millor, ja que només havia estat una petita raspada a la cama.

Llavors, se’m va acudir preguntar-li pels papers que hi havia damunt la taula.

Em va dir que els hi havia pres a ells, i que l’havia llegit.

Li vaig dir que m’ho traduís.

El missatge deia:

L’operació Complot París és durà a terme per cap d’any, durant el discurs del president.

Si intercepten aquest missatge estarem en greu perill. Notifiqueu-ne la recepció tan bon punt el rebeu.

A.C.

Vaig imaginar-me que A.C. volia dir Antoine Carignac. I pel que havia vist el missatge havia estat entregat i m’imagino que notificat.

Vaig sortir per la porta i em vaig dirigir a la part del darrera, l’Ollivier no em va seguir, conscient del que anava a fer.

Dos trets van trencar el silenci del matí.

Un cop vam haver esmorzat, ven bé cap allà les 11:30 del matí, i ens vam haver explicat anecdotes l’un a l’altre. L’Ollivier em va preguntar que, quines intencions tenia respecte al Complot París.

Li vaig dir la veritat, que encara no ho sabía, que n’havia de parlar amb la meva companya, però que el dia 22, d’allí a 2 dies m’havia de trobar amb ella.

Ell em va dir, que em podia quedar un altre dia allí, i que si volia la seva ajuda, me la prestava de bon grat.

La vaig rebutjar, ja que no volia ficar ningú en perill per una cosa que no l’afectava en res.

Em vaig passar la resta del matí enterrant els cossos del 2 homes de Carignac.

A l’hora de dinar va arribar l’Ollivier, amb un parell de conills a la mà. Me’ls va donar i em va dir que per pagar-li l’estança li fes un bon dinar.

Encantat de la vida, jo li vaig preparar uns conills a la cassola per llepar-se’n els dits.

Durant la tarda em vaig apropar a la carretera a buscar el cotxe dels meus assaltants amb l’Ollivier. El vam trobar pocs metres enllà de la parada del autobús on havia baixat jo.

Vam pujar-hi per mirar el que tenien. I havia un parell de telèfons mòbils, blocs de notes, una agenda i a la part del darrera dues M16.

Per no cridar l’atenció amb tot el que hi havia la cotxe, vam decidir portar-lo a la cabana i poder investigar més tranquil·lament.

Vaig agafar un dels 2 telèfons mòbils. No hi havia cap missatge. Vaig mirar l’agenda, i hi havia nomes 20 números. Enumerats del 1 al 19 i un on hi deia A.C. Aquest mòbil em podia ser de molta utilitat.

Vaig mirar el segon mòbil. No hi havia res diferent de l’altre excepte que hi havia un únic missatge amb un número no identificat.

El missatge deia:

El subjecte A està desaparegut. El subjecte B està a Bolbec. Cal eliminar-lo com sigui. Si us quedeu sense armes dirigiu-vos al magatzem 5o del polígon industrial ZI sud.

Grans noticies! Tot es posava al seu lloc. Demà veuria l’Adrienne i ja teníem un lloc per poder investigar.

Vaig decidir anar d’hora al llit, i observar els blocs de notes i el que em faltava per mirar.

Em vaig tombar al llit i vaig treure el bloc.

De sobte, va entrar l’Ollivier tot exaltat.

- Ràpid! Recull les coses i puja al cotxe. Tens que fugir! Hi ha 5 o 6 homes rastrejant el bosc. T’estan buscant!!

Vaig agafar totes les meves coses i vaig pujar al cotxe. Vaig arrancar el motor i vaig sortir a tot gas cap a la carretera principal. Vaig encendre les llargues per veure-hi millor.

Desprès de 2 corbes em vaig trobar 3 dels homes. Tan bon punt em van veure van començar a disparar les seves metralladores cap al cotxe.

Els vidres trencats em queien a la cara i sobre les cames, però jo vaig fer un gran esforç per seguir endavant.

Al cap d’un moment vaig agafar la carretera general per fi. Però, només quan duia 5 km. Sorpresa! No quedava gasolina.

Vaig baixar del cotxe i vaig començar a pujar per la muntanya buscant algun lloc per poder fer nit. Casualment hi havia unes mantes, que vaig agafar per tapar-me.

Pujant per una costa, vaig trobar un clar amb una petita cova. Vaig decidir instal·lar-m’hi per passar la nit.

Mentre tancava els ulls mig congelat, vaig pensar que l’endemà seria millor dia.