Complot París IV

-4-

La llum del sol em tacava la cara. La sensació d’escalfor desprès d’una nit tan freda em reconfortava.

El que no em reconfortava tan es pensar en com arribar a Rouen, ja que al no haver eliminat els homes de negre, probablement estarien rastrejant la carretera per buscar-me.

Havia d’aconseguir arribar a Rouen amb un dia, el que suposava fer uns 30 km. caminant, o aconseguir algun vehicle.

Vaig mirar el rellotge. Eren les 9 del matí, i encara que toques el sol, l’ambient fora de la cova era bastant fred.

Vaig decidir començar a caminar a una distancia prudencial des d’on veies la carretera.

Vaig caminar tot el matí, i vaig veure només 5 cotxes, 3 dels quals coneguts. Devia portar 4 o 5 km. i cada pas que donava em feia desanimar més.

Durant la tarda, i amb la panxa buida vaig aturar-me a descansar. Mentre mirava a la carretera, vaig veure l’oportunitat que havia estat esperant. Un home acabava de parar per anar a fer un riu, i el motor estava en marxa, i el cotxe buit.

Vaig començar a córrer bosc avall, i de poc no em mato de la velocitat que vaig agafar. Just quan l’home havia acabat i es disposava a tornar cap al cotxe vaig aparèixer jo corrent des de darrera, em vaig enfilar al cotxe i vaig sortir disparat entre crits i insults.

Portava un parell d’hores amb el cotxe, quan vaig veure que m’havia equivocat, Rouen estava molt més lluny del que jo recordava.

A pocs km. de Rouen va passar un dels cotxes dels homes de negre, i jo tan bé com vaig saber, vaig dissimular amagant-me darrera la mà més o menys.

Just a l’entrada de Rouen vaig decidir deixar el cotxe, ja que si l’home havia alertat a les autoritats m’estarien buscant segur.

Vaig començar a caminar, i en tenia per una bona estona, ja que casa els meus avis era a l’altra punta d’on jo havia aparcat el cotxe.

Cap allà a les 8 de la nit vaig arribar davant de casa. Vaig estudiar una mica els carrers del voltant i “bingo” a la casa del davant hi havia gent amb les persianes pujades. Vaig buscar un lloc per mirar l’interior de la casa sense ser vist.

Vaig donar el tomb a l’edifici i des d’allà vaig distingir 2 homes dins la casa amb uns prismàtics espiant casa dels meus avis.

Allò si que no m’ho esperava. Pensava que casa dels meus avis era un lloc segur per trobar-nos, però fos com fos, havia d’entrar per comprovar si l’Adrienne ja hi era o tenia l’intenció d’anar-hi.

Vaig dirigir-me a la part posterior de la casa per buscar algun lloc per entrar.

El mur era bastant alt però tot i així vaig aconseguir pujar-hi.

La part del jardí de darrera estava bastant descuidada, ja que els meus avis no hi venien gaire sovint, i quan venien no es dedicaven a fer de jardiners.

La porta del darrera estava tancada. Així que em vaig dirigir a la finestra de l’habitació petita que hi havia al costat. Em vaig embolicar un tros de roba a la mà i vaig deixar anar un cop sec.

El so no va ser gaire estrident, així que vaig imaginar-me que no l’hauria sentit ningú.

Sense obrir cap llum ni passar per cap lloc on em pogués tocar una mica de llum, vaig investigar tota la planta baixa. No hi havia ni rastre de que hi hagués ningú. M’estava morint de gana, així que vaig desconnectar la nevera per que no fes llum i vaig agafar una ampolla d’aigua i unes galetes que hi havia a l’armari.

Quan era dalt investigant vaig entrar a l’habitació de matrimoni. Estava més fosca de lo normal, amb les persianes baixades i jo sense cap llum. Vaig arriscar-me a obrir-la, ja que donava a l’altra banda de la casa i les persianes estaven baixades.

Baix obrir la llum, i ... vaig quedar estabornit.

Baix obrir els ulls, estava estirat al llit de l’habitació. La llum encara era encesa, i la porta tancada.

Al mirar al meu costat vaig veure l’Adrienne que s’havia quedat adormida.

El cap em feia unes fiblades exagerades. Potser per que hi havia rebut dos cops en cosa de dies.

Vaig aixecar-me i la vaig tapar amb una manta, però vaig decidir no despertar-la i deixar-la dormir aquella nit.